La via làctia, aquell camí lletós que recorre tot es cel, es fa molt prima aquí ja que el que veiem és l'exterior d'aquesta però això no li resta interès ja que també és una zona d'objectes abundants i extraordinaris.
Als dos cúmuls (o tres segons a qui li preguntis) més espectaculars els hi he cedit un lloc en el meu catàleg del cel profund. Amb el nombre 3, el cúmul de gegants blaves de Perseu [cúmul d'alfa persei] també anomenat en altres catàlegs Mel 20 o Collinder 39 és un cúmul fàcilment observable a simple vista però amb l'instrument que aporta més és amb uns prismàtics, ja que té una superfície molt gran i amb un telescopi només en podries veure una part.
El nombre 4 correspon al cúmul doble de Perseu, un cúmul situat entre Cassiopea i Perseu, també visible a simple vista com una taca difusa, amb prismàtics es distingeixen els dos cúmuls amb els seus estels, però la vista amb telescopi revela molt més: dos cúmuls oberts amb un gran nombre d'estels, aquest objecte és circumpolar i per tant és pot observar en qualsevol època però el millor moment és la tardor.
Cúmul d'alfa persei:
Cúmul doble:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada